Fragments entrevista al Dr.
Julio Vallejo. Presència, núm. 2019.
La depressió, segons la creença
popular, és una malaltia nova que s’explica pel nostre ritme de vida frenètic.
Quan les coses eren més fàcils, quan les presses no dictaven les nostres vides,
no ens deprimíem, afirmen els que estan convençuts de la modernitat de la
malaltia. S’equivoquen. La depressió és tan vella com l’esser humà. El que ha
canviat és la denominació. Molts casos del que els psiquiatres, però també el
llenguatge popular, denominen depressió, en l’antiguitat es coneixia com a
malenconia. Per als grecs clàssics, l’abatiment, el cansament i les poques
ganes de viure, quan a més hi havia una actitud temorenca o irritable, era el
resultat d’un excés de fel negra (...)
-Per què apareix la
depressió. Quines causes té?
-“Per tres causes, sobretot.
Primera, per alguna malaltia física: anèmia, Parkinson, diabetis, etcètera.
Segona, per problemes ambientals i psicològics, i per trastorns de
personalitat. I tercera, com a secundària a una tendència natural de la
persona. Aquesta tercera causa representa el 25 per cent dels casos”.
-Hi ha alguna diferència
entre estar deprimit i estar trist? Són sinònims?
-“Una cosa és la depressió i una
altra és estar baix d’ànim per causa d’unes circumstàncies concretes. La gent
ho entén tot com a depressió. I no és així. Hi ha un factor característic que
és bàsic per diagnosticar la depressió: la duració en el temps. Un estat
emocional baix per un problema i que duri fins a cinc dies no és depressió”.
-Quina és la millor manera
de curar una depressió?
-“El primer que s’ha de fer és
esbrinar-ne la causa. Si la depressió apareix per una raó psicològica o
cultural s’ha de fer un tractament ambiental. Si és per alguna causa biològica,
s’han de donar els medicaments corresponents. De vegades s’han d’utilitzar les
dues teràpies alhora. Però si la causa és física, per exemple com a
conseqüència d’una anèmia o d’una hepatitis, primer s’han de curar aquestes
malalties. Per això, davant una depressió, el primer que s’ha de fer és
descartar que no sigui la conseqüència d’una malaltia de caràcter fisiològic”.
-Es parla molt dels
deprimits i poc de la gent que els envolta...
-“El consell és que entenguin que
la depressió és una malaltia. No és rar que les persones que envolten el malalt
creguin que amb força de voluntat i il.lusió es pot sortir de la depressió. I
no es així. La depressió requereix un tractament biològic o psicològic.
L’entorn ha de comprendre el malalt. No està deprimit perquè vol”.
(...) Sovint es compara el
depressiu amb el cas d’una persona que ha caigut a un pou. Ella sola no pot
sortir-se’n. I tampoc no serveix que els amics, amb tota la bona voluntat del
món, li diguin, des de la vora del pou, que surti. El que necessita és algú que
li llenci una corda.
Psicoteràpia i
Hipnosi Clínica (Barcelona i Girona).
Telèfon 627 169 092 -
consultahipnosisclinica@hotmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario